Les pràctiques no remunerades, una forma d’abús laboral de la joventut
Les xifres ens deixen poc marge de dubte. El desembre passat l’atur juvenil a la UE duplicava la taxa d’atur global (14,9% i 6,4% respectivament, d’acord amb les últimes xifres d’Eurostat), una prova més de les dificultats que tenen els joves a Europa per incorporar-se al mercat laboral.
Malauradament, aquesta és també una mostra de les bretxes existents a la UE, perquè si bé l’atur dels joves és una preocupació a escala comunitària, les xifres de països com Alemanya, a prop de la plena ocupació, contrasten amb els indicadors elevats d’Espanya, Grècia o Itàlia, amb un atur juvenil proper al 30%.
Al nostre país, tots coneixem el problema crònic de la precarietat juvenil, un problema complex amb un resultat simple: per molts joves l’ascensor social ha deixat de funcionar. La realitat és que, malgrat que els estudis haurien de servir per incentivar la igualtat d’oportunitats, massa sovint no garanteixen una feina digna.
La conseqüència és un cercle viciós de contractes temporals amb sous paupèrrims que tampoc no són suficients per emancipar-se; i una successió interminable de pràctiques massa freqüentment no remunerades. Com a resultat, les primeres experiències laborals són gairebé sempre deficients, intermitents i la precarietat o directament la vulneració de drets esdevenen recurrents en aquesta etapa vital. Això ho saben bé els joves a l’estat espanyol, on el 85% dels menors de 30 anys no poden emancipar-se perquè la precarietat fa impossible la independència o qualsevol projecte vital a llarg termini.
Precisament, per adreçar aquesta problemàtica, el Parlament Europeu ha votat una resolució sobre l’apoderament de la joventut europea. Una resolució que condemna l’ús de les pràctiques no remunerades, fa una crida a la Comissió Europea i als Estats Membres a adoptar un marc legal comú que asseguri unes retribucions justes i que acabi amb pràctiques abusives cap als joves que entren per primer cop al mercat laboral. Un impuls per trencar el bucle de la precarietat i també per eliminar una figura que és, per ella mateixa, un entrebanc a la igualtat d’oportunitats perquè no tots els joves es poden permetre treballar únicament a canvi d’experiència.
L’experiència no paga les factures i per això el missatge des del grup Verds/ALE ha estat contundent, sense excuses i sense matisos: si treballes, has de cobrar. Aquest 2022, l’any Europeu de la Joventut, ha de ser l’any on comencem a establir les bases de la fi de la precarietat juvenil a Europa.
