Riba denuncia els intents de l’estat espanyol per entorpir la feina del comitè d’investigació sobre Pegasus a l’Eurocambra
La portaveu republicana al Parlament Europeu, Diana Riba, ha intervingut avui com a oradora convidada en el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa celebrada a París. En el seu rol de víctima de ciberespionatge i vicepresidenta de la comissió d’investigació sobre Pegasus de l’Eurocambra, Riba ha advertit que “l’estat espanyol està disposat a utilitzar qualsevol sistema per minar el nostre projecte polític, inclús violant els nostres drets polítics, l’estat dret i inclús els drets humans”.
L’eurodiputada ha explicat que el seu telèfon va rebre dos atacs l’any 2019 els quals “coincidien en moments clau per a la política catalana i europea”. El primer fou el mes de juny, quan Riba acabava d’assumir el càrrec com a eurodiputada. En aquell moment, segons la republicana, s’estaven realitzant moltes converses amb la direcció del partit, l’equip legal i la presidència del mateix Parlament Europeu per discutir sobre el futur de l’escó d’Oriol Junqueras. “L’estat va tenir accés a tota aquesta informació i, per tant, no només m’espiaven a mi, quan ja tenia la immunitat i els privilegis legals d’una eurodiputada, sinó a tot el meu entorn i a les institucions europees com a tal”, ha lamentat.
El segon atac a Riba fou l’octubre del 2019, just després de la sentència del Suprem contra els líders independentistes, “moment en què les converses es van intensificar considerablement perquè estàvem analitzant com havia de ser l’estratègia judicial a Europa a partir d’aleshores”, ha explicat. “Podem acceptar que un estat membre de la UE dugui a terme activitats d’espionatge, control, interferència o influència contra l’acció política legítima d’individus o col·lectius? Tot demòcrata hauria de tenir molt clara la resposta”, ha etzibat la representant republicana.
Cap a un marc europeu regulador
La portaveu republicana ha recordat que també hi ha hagut casos d’abús d’aquestes tecnologies a altres països de la Unió Europea com Hongria, Polònia o Grècia. Per això, ha posat en valor la feina del comitè d’investigació del Parlament Europeu “malgrat els intents d’alguns estats i grups polítics, especialment de l’estat espanyol, per encobrir els seus escàndols i entorpir la feina d’investigació”.
En aquest sentit, ha explicat que el comitè treballa per “establir un marc legal europeu que reguli l’ús d’aquests programaris per part dels governs”. I, en concret, com a membre dels Verds/ALE, Riba ha concretat que negociaran perquè aquesta regulació passi per una “prohibició general que només compti amb algunes excepcions molt concretes i específiques com és un atac terrorista imminent o un perill greu per la seguretat pública d’un país”. Sigui com sigui, Riba ha recordat que aquesta excepció “hauria de ser aprovada per la Comissió Europea i, per tant, no podria ser una decisió arbitrària d’un estat concret”.
