Riba i Alamany reclamen a Brussel·les un paper real per a ciutats i regions en el proper pressupost europeu
Les dues líders republicanes lliuren a la Comissió Europea més de 600 signatures d’electes europeus que reclamen un paper real i actiu de les regions i els municipis en la gestió dels fons europeus
Elisenda Alamany, secretària general d’ERC i candidata dels republicans a l’alcaldia de Barcelona, i Diana Riba, eurodiputada i presidenta del grup parlamentari de l’Aliança Lliure Europea (ALE) al Parlament Europeu, han mantingut avui, a Brussel·les, una reunió amb Raffaele Fitto, vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Cohesió i Reformes.
En el marc d’aquesta trobada, a la qual també han participat altres líders de l’ALE, s’ha fet entrega a Fitto de més de 600 signatures d’electes locals i regionals europeus. Les signatures reclamen garantir la participació efectiva de les regions i els municipis europeus en la gestió dels recursos de la Unió Europea en el marc del futur Marc Financer Plurianual (MFP).
La reunió s’emmarca en la negociació activa del proper MFP 2028-2034, i arriba pocs dies després que la comissió de pressupostos del Parlament Europeu (BUDG) aprovés un informe que millora substancialment la proposta inicial de la Comissió Europea, la qual era del tot inacceptable pels republicans. “No és perfecte, però incorpora alguns dels punts claus per a nosaltres, com a Esquerra i com a ALE. Estem davant d’una bona notícia que entomem amb prudència, perquè això és només el primer pas. Encara queda votar al plenari del Parlament Europeu i, després, negociar amb la resta d’institucions europees”, ha subratllat Riba.
En aquest sentit, Riba ha destacat tres avenços concrets de l’informe aprovat pel comitè de l’Eurocambra: la garantia de finançament fix i estable per a cada programa, evitant així que els fons socials es puguin desviar cap a partides, per exemple, de defensa; l’obligació d’establir objectius socials i climàtics concrets i vinculants per a cada programa; i la restauració del paper de regions i municipis en la gestió dels fons europeus. “La proposta de la Comissió els deixava pràcticament fora”, ha afegit.
Per la seva banda, Alamany ha posat el focus en dues reivindicacions concretes de les autoritats locals. “No pot ser que les ciutats quedem fora dels espais de decisió. Si no som presents en el disseny, la implementació i l’avaluació dels programes europeus, correm el risc d’una recentralització que allunyi Europa de la ciutadania. Més Europa vol dir més ciutats, més regions i més proximitat democràtica”, ha defensat. En concret, ha reclamat la inclusió de les ciutats en el disseny, l’execució i el seguiment dels programes europeus i l’accés directe de les ciutats als fons europeus, no només en política de cohesió, sinó també en àmbits com l’habitatge o els serveis socials, on les administracions locals tenen competències i responsabilitats directes.
Totes dues dirigents han coincidit que el pressupost europeu que s’està negociant determinarà les polítiques públiques de pobles, ciutats i nacions durant set anys, i han advertit de la necessitat de mantenir la pressió al llarg de tot el procés.
